EXPRESSIVITAT DELS PLANS

Expressivitat dels plans

Els plans en la imatge depenen de dos elements expressius del registre. La proporció amb la que es representa el objecte o el subjecte a registrar i la delimitació d'aquesta proporció per part del format, és a dir, l'enquadrament.

Els plans els podríem definir com la classificació de les diferents proporcions dels objectes o subjectes a registrar, en funció al format.

Tenint en compte que la proporció dels subjectes/objectes pot variar depenent la distància amb la que es pretén registrar, el llenguatge visual conta amb una classificació de proporcions.

1. Pla panoràmic

És un pla en la que la seva expressivitat radica en la sensació d'espai obert, amplitud, distanciament. Es caracteritza perquè els subjectes/objectes representats no són protagonistes de la escena, aquests es subordinen davant la totalitat de la composició de la imatge, també es caracteritza per la capacitat d'englobar grans extensions d'àrea en el format.

2. Pla general

La seva capacitat expressiva radica en la localització, és a dir, representa un escenari específic i la interacció de l'objecte/subjecte protagonista amb aquell context o entorn.

3. Pla sencer

Té com a principal element expressiu la emfatització del subjecte representat, es caracteritza per enquadrar al protagonista de manera total, completa, de peus a cap delimitat amb el marge inferior i superior del format respectivament. Depenen de la orientació del enquadra la emfatització del subjecte pot variar de nivell.

4. Pla americà

Igual que en el pla sencer, la seva expressivitat es basa en l'aprofitament del format per emfatitzar el protagonisme del subjecte, la expressivitat corporal es potencialitza perquè les mans es veuen més a prop i això aconsegueix connotació a mesura de la interacció de les mans amb elements i accessoris. Es caracteritza per enquadrar a les persones aproximadament des de la altura dels genolls fins el cap.

5- Pla mig

Basa la seva expressivitat en la individualitat del subjecte, igual que el pla mig curt i el primer pla, la seva intenció és fixar l'atenció en la personalitat del subjecte protagonista. També adquireix un valor narratiu per la proximitat a les persones i són molt més visibles els seus gestos corporals. Es caracteritza per enquadrar el protagonista a la altura de la seva cintura fins el cap.

5- Pla mig curt

Basa la seva expressivitat en la individualitat del subjecte, igual que en el pla mig i el primer pla, la seva intenció és fixar l'atenció en la personalitat del subjecte protagonista. Es caracteritza per enquadrar al  subjecte des de l'altura del tòrax fins el cap. Es potencialitza la expressivitat gestual degut a la major proporció del rostre respecte el pla mig. També és aprofitable en accions on la respiració marcada sigui un element narratiu protagonista en l'escena.

6- Primer pla

Expressa la individualitat total del subjecte degut a que la proporció representada engloba la totalitat del enquadrament. Parcialitza la part del cos a registrar. Per la seva part, en el objecte tendeix a totalitzar-lo, i pot parcialitzar-lo sense entrar en detall. Si el primer pla es fa en el cap del subjecte, s'enquadra a l'altura de la espatlla fins el límit superior del cap, en aquest cas permet una apreciació més íntima del personatge i la seva psicologia a través de la expressivitat facial.

7- Primeríssim primer pla 

Té una capacitat expressiva d'intimitat, és el pla que amb major proximitat es pot estar del subjecte sense perdre la individualitat d'aquest, per això genera una sensació d'aproximació personal. Si es fa en el rostre del subjecte transmet les sensacions del personatge, per la seva gesticularitat facial però de caràcter més subjectiu. El rostre ocupa la totalitat del enquadrament. 

8- Pla detall

Centralitza l'atenció en una fracció del subjecte/objecte, la distància de registre és mínima. La seva capacitat expressiva és informativa, la capacitat de transmissió d'emocions dependria de l'acció registrada en aquesta fracció.

Tipus d'angles de plans

1- Angle normal

Situa el punt de vista al mateix nivell de l'objecte/subjecte a registrar. La inclinació de la càmera és nul·la. El seu valor expressiu és baix, degut a la freqüència amb la que els observadors acostumem a percebre el nostre entorn sota aquest angle.

2- Angle picat

Situa un punt de vista superior, registrant la imatge amb una perspectiva marcada. La inclinació de la càmera es fa en direcció cap abaix. La capacitat expressiva radica en oferir una sensació de miniaturització, submissió en els subjectes descrits i ofereix una subjectiva de grandesa al espectador. 

3- Angle zenital

És el límit d'angle picat, la inclinació de la càmera és totalment cap abaix, perpendicular al pis. Expressivament transmet un punt de vista inquietant, degut a la escassa utilització d'aquesta inclinació en la quotidianitat del observador.

4- Angle contrapicat

Situa un punt de vista inferior, registrant la imatge amb una perspectiva marcada. La inclinació de la càmera es fa en direcció cap amunt. La capacitat expressiva radica en oferir una sensació de poder, grandesa en els subjectes descrits i fereix una subjectiva intimidatòria a l'espectador.

5- Angle nadir

És el límit de l'angle contrapicat, la inclinació de la càmera és totalment cap amunt, perpendicular al cel. Expressivament transmet un punt de vista innovador e impactant, degut a la escassa utilització d'aquesta inclinació en la quotidianitat del observador.