CÀRRECS DEL CINEMA

CÀRRECS DEL CINEMA

DIRECTOR

El director de cinema o realitzador és l'encarregat de supervisar i conduir l'execució de les pel·lícules, que dóna una proposta estètica única al guió literari i el converteix en una obra d'art. Ha de crear un producte únic dins de les limitacions del pressupost i comunicar la seva proposta a tot l'equip tècnic, que s'encarregaran de crear el guió tècnic.

Altres feines que realitza: definir l'orientació artística general, analitzar i interpretar el programa del film (storyboard); dirigir les interpretacions dels actors tan des del punt de vista tècnic (col·locació) com del dramàtic (emoció representada); organitzar i seleccionar els escenaris; dirigir els mitjans tècnics (llum, enquadrament, entre d'altres); escollir equip tècnic i actors (només ocasionalment); supervisar els preparatius de producció; escollir localitzacions, escenografia i equipaments; dirigir i supervisar els muntatges i la banda sonora; i encarregar-se del processament del film fins a la còpia final. Finalment, el director, junt amb el productor, són els que revisen els guions, el pla de treball i el muntatge final de la pel·lícula. Per fer tot això, utilitza recursos humans, tècnics, dramàtics i artístics.

DIRECTOR DE FOTOGRAFIA

Bàsicament s'encarrega de dibuixar amb llum els somnis del director, és a dir, que la pel·lícula tingui imatges especials, diferents a tota la resta: elegeix els moviments de les càmeres (la persona que s'encarrega dels tràvelings, dels rails i les grues és el grip), les millors lents, i ell i el seu equip treballen els diferents plans i la il·luminació perquè s'ajustin més a la proposta estètica. Ha de mantenir la qualitat de la imatge que desitgen, coordinar l'equip de fotografia (elèctrics, grip i càmera), administrar una ingent quantitat de recursos (tècnics i econòmics) i, principalment marcar el tempo del rodatge (al costat de l'ajudant de direcció).

DIRECTOR DE L'ART

Creatiu encarregat de la concepció visual i gràfica dels missatges publicitaris, que s’ocupa de definir l'estratègia artística, elaborar esbossos i maquetes, controlar la producció del material publicitari i seleccionar els il·lustradors, fotògrafs, realitzadors, models i altres col·laboradors. Proposa les diferents opcions dels pentinats dels actors, l'estètica dels llocs, les decoracions del set, el vestuari dels personatges; i coordina i gestiona la preproducció i producció del projecte. Per realitzar totes aquestes funcions té diversos ajudants: l'agent de maquillatge, el constructor del set, el figurinista, entre d'altres.

PRODUCTOR

És un apartat molt ampli i important, per tant, el productor realitza diverses funcions; sense ell no hi ha pel·lícula. És el responsable d'organitzar els recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per dur a terme el projecte audiovisual; ho fa complementant l'activitat creativa del director. La seva feina és iniciar, coordinar, supervisar i controlar aspectes com l'obtenció de fons, contractar el personal, organitzar la distribució i finançar la pel·lícula.

El productor pren part en totes les fases del procés cinematogràfic, des del projecte inicial (preproducció) fins a la conclusió (postproducció). Però la seva tasca més important és la conversió del guió literari, en la preproducció, en la història audiovisual i la de nexe entre tot l'equip tècnic, és a dir, és aquell que estableix una conversació que ajuda a que l'equip funcioni adequadament.

PRODUCTOR EXECUTIU

És la figura central del mercat audiovisual i dirigeix el projecte conjunt que implica a la resta de professionals del sector que hi participen, planifica l'execució d'un pressupost prèviament redactat i busca el finançament necessari per poder executar el projecte aprovat. 

La producció executiva implica un gran esforç de gestió d'equips humans i tècnics, organització productiva i una gran capacitat directiva. Es tracta d'una persona que no només ha de tenir uns grans coneixements tècnics organitzatius, financers i comercials, sinó també una visió àmplia sobre el disseny artístic del producte audiovisual. Ha de conèixer el mercat, el tipus de producte que un mercat determinat pot absorbir i ha d'estar en condicions de discutir amb els membres de l'equip artístic de la producció per poder prendre decisions raonables que conjuguin el interessos econòmics amb els artístics.

ASSISTENT DE PRODUCCIÓ

És la mà dreta del coordinador de producció, que compleix les ordres donades per aquest i l'administrador de producció. L'assistent de producció (o l'assistent assistent del director) prepara el pla de rodatge abans del rodatge i contacta amb els integrants del grup que fa la pel·lícula, els actors i els extres.

S'assegura, també, que els parlaments i l'escenari estiguin llestos i a temps pel rodatge; pren part en el repartiment dels actors i els extres. És l'encarregat de portar el control de la claqueta i mantenir la comunicació amb el continuista per vigilar els ràcords, continuïtat d’elements escènics, etc (fa l'informe de producció, on hi ha indicat quina presa de cada pla, de cada seqüència, de cada escena, és la bona); observar el temps de treball i dirigir ​​els extres a la feina. Finalment ha de pagar els drets i escriure els informes.

ASSISTENT DE DIRECCIÓ

L'ajudant de direcció o l’ajudant del director de cinema és present en totes les fases de la producció del film: preproducció, rodatge o producció i postproducció i és l’enllaç del director amb els altres equips. Algunes funcions que fa són: coordinació i marcació dels diferents departaments (repeticions dels actors, proves de vestuari, repeticions de les escenes perilloses, i localitzacions), anàlisi del guió, planificació del rodatge (estableix el pla de treball d’acord amb el productor), preparació de l’escenari abans de l’arribada del director, fer respectar el silenci a l’escenari en les preses de imatges, coordinar i emmarcar els diferents departaments durant el rodatge (control de la programació, respecte dels horaris, direcció de la figuració), supervisar, junt amb el director de producció i el regidor, les condicions de seguretat del rodatge.

GUIONISTA

És la persona encarregada de confeccionar el guió, ja sigui una història original, una adaptació d'un guió precedent o d'una altra obra literària, és a dir, en la preproducció i a partir de la sinopsi de la història que es vol plasmar en pantalla, crea el guió literari (descriu detalladament cada situació i moment de l'obra, determinant el context, la configuració i les accions de l'obra, a més dels diàlegs). El seu paper és molt important, ja que el seu treball és la base de tot el projecte, si el guió és bo el director pot fer una pel·lícula excel·lent, però si aquest és deficient, encara que el director tingui molts recursos, l'obra quedarà buida.

Una de les particularitats del treball del guionista és que ha de dividir el guió, no en capítols, sinó en seqüències numerades; igualment, a vegades ha d'escriure diverses versions del guió, ja que aquest pot canviar en funció d'una sèrie de criteris, com és el canvi d'actors.

CONTINUISTA/SCRIPT

És la persona que s'encarrega, durant la producció, de mantenir la continuïtat del projecte audiovisual, especialment en els plans successius, per evitar els salts de ràcord i salts d'eix (error de producció que consisteix en gravar un pla contra pla superant els 180º de l'un a l'altre).El continuista ha de tenir una gran capacitat d'observació, perquè un error pot convertir-se en una pèrdua de diners i de temps. És considerat el braç dret del director i del director de fotografia, però també controla el treball que es realitza en el set de rodatge de manera que tot surti tal com està previst en el guió i que el fil temporal en que es narra la història, no experimenti cap salt de continuïtat a ulls de l'espectador.

Ha de controlar el temps útil de cada pla per saber quant de temps està durant la pel·lícula. També s'encarrega de saber la cinta gastada, la que queda en la càmera i anotar-la per comunicar un canvi de chassis si no és prou llarga per a la següent presa. Finalment té la seva còpia del guió per fer anotacions, com per exemple les posicions de les càmeres, angulació i objectiu.

KEY GRIP

Supervisa tot l'equip de grips (s'encarreguen dels tràvelings, dels rails i les grues és el grip) i informa al director de fotografia (fase de producció). Abans que comenci el rodatge, el key grip assisteix a les localitzacions i compleix amb el director de fotografia per determinar quines eines addicionals (vehicles de motor específics de la ubicació, carretons, grues, muntatges, etc.) seran necessàries, comandes i preparacions dels equips necessaris, i transporta equips a la localització de la pel·lícula.

Un cop al set, el key grip coordina, juntament amb els departaments elèctrics i de la càmera i el director de fotografia, per controlar la il·luminació i la càmera de circulació i de instal·lació. Com a supervisor, el key grip dirigeix l'equip de grips, molts d'ells amb habilitats especialitzades, com ara grips de dollys, operadors de grues o d'equips especials.

STUNTMAN/ESPECIALISTA

També conegut amb el nom de doble de risc és un artista encarregat de reemplaçar un actor o actriu que interpreta un personatge de la pel·lícula, per la realització d'una part que inclogui accions potencialment perilloses o que requereixin una habilitat especial; on la integritat física de l'actor o actriu podrien estar en risc. El doble generalment és un atleta, un pilot o un acròbata, especialista de les escenes d'acció. En alguns casos el mateix actor té les capacitats necessàries per realitzar l'escena d'acció, no obstant això, ho substitueixen per un doble per evitar el risc d'un accident i així endarrerir tota la filmació. S'acostuma a buscar individus que coincideixin fotogènicament amb l'actor o actriu substituïts, i si això no és possible, aleshores s'emmascara amb un maquillatge adequat o amb un angle de presa que no reveli les diferències.

És un dels personatges més importants en la postproducció: s'encarrega de tallar i enganxar la pel·lícula per obtenir el projecte final, és a dir, del muntatge, en el qual s'han seleccionat, de totes les preses de cada pla de cada seqüència de cada escena, la millor i s'ordena segons el guió tècnic inicial. A partir de les preses escollides, l'editor enllaça una escena o seqüència amb la següent.

Per fer tot això, es considera que el muntatge és una de les disciplines fonamentals en la realització d'una pel·lícula. S'ha de tenir en compte que hi ha diversos tipus de muntatges cinematogràfics; el muntatgista ha de triar, en cada seqüència, quin és el més òptim per enllaçar-la amb la següent.

Antigament també usaven recursos per produir diferents efectes especials, però menys sofisticats: disfresses, substitució i retall, pintar el fons a mà o rebobinar, entre d'altres.

FOLEY ARTIST

Busca la recreació de sons i efectes especials que, per diversos motius, no van ser gravats en el moment de la gravació de l'escena, principalment, per augmentar la seva qualitat. No és un procés fàcil i es necessita molta imaginació, experiència i bona oïda per poder dur-lo a terme.

Els efectes de sala, o foley, no són sorolls ocasionals, sinó que són sons que acompanyen les accions dels personatges en un material audiovisual. Tots els detalls són reproduïts per tal de recrear l'acció de la forma més versemblant possible. La majoria del que s'escolta en una pel·lícula no són sons reals, sinó que són sons creats en la postproducció per un foley artist. Un dels exemples més coneguts i curiosos, és l'efecte de la càrrega d'una escopeta al més estil western, creada amb un full enrotllat que es plega de cop.

No obstant això, no només serveix per a recrear sons, molts cops s'utilitza per a emfatitzar una acció o crear una sensació en l'espectador, per exemple, un cop en una pel·lícula de terror, no només es vol recrear el cop, sinó que també es pretén espantar al públic.

DISSENYOR DE SO/SONIDISTA

És una persona molt important en la postproducció i pot ajudar a que s'acceleri aquesta tercera fase.

És un professional responsable del conjunt de músiques i sons que acompanyaran el projecte audiovisual. Algunes de les seves funcions són: la manipulació dels diferents sons i músiques per permetre que s'adeqüin a les necessitats del projecte artístic de manera òptima; escolta la pel·lícula i, amb el suport del so directe de referència, ajusta les noves gravacions de sons i tots els elements acústics de manera que la imatge i el so es reprodueixin simultàniament i tal i com es va indicar en el guió tècnic.. Per exemple la música, sorolls de fons i els diàlegs dels actors. També s'encarrega de planificar, crear i aconseguir que els sons tinguin una línia pròpia narrativa. A l'intentar crear un so, en trobem amb innumerable possibilitats, des d'elements digitals virtuals (ús de sintetitzadors) fins a objectes reals gravats. Normalment compta amb un microfonista (operador de boom).

COLORISTA

S'encarrega de donar-li al nostre material gravat (en la producció) un look especial.

Inicialment eren els responsables d'afegir color a les il·lustracions en blanc i negre, especialment amb pinzells i aquarel·les (també ho usaven per decorar els fons de les escenes). Però des del segle XX es va fent, cada vegada amb més freqüència, amb mitjans digitals, retocant les ombres, el grau i la intensitat de la il·luminació, entre d'altres efectes que serveixen per millorar la imatge de la pel·lícula.

MÚSIC

És una persona que interpreta o compon música per al projecte audiovisual, incorporada a la pel·lícula per l'agent de mescles de so, en la postproducció. Es divideixen segons els tipus de feina concreta que realitzen.

Encara que no ho sembli, aquesta persona és molt important, ja que una escena pot despertar-nos un sentiment de tristesa o un sentiment d'alegria en funció de la música que s'ha incorporat en aquell moment; canviant la música, canvi la lectura de la imatge. La música dóna emocions més vives a l'espectador segons el seu ritme, volum, etc, és a dir, en funció de les característiques que el músic ha composat pels efectes sonors d'una seqüència concreta, sentirem una cosa o una altra de totalment diferent: la música manipula les emocions.

GAFFERS/CAP TÈCNIC DE IL·LUMINACIÓ

És el cap del departament elèctric, responsable de l'execució (i de vegades el disseny) de la il·luminació en una producció cinematogràfica. En l'anglès britànic, el terme gaffer volia dir home vell o el capatàs d'una brigada d'obrers.

El terme també s'utilitzava per descriure als homes que ajustaven les llums en el teatre anglès i els homes que col·locaven fanals, amb el "gaff" que feien servir, un pal amb un ganxo en el seu final. 

Coordina la feina sencera de il·luminació, informa del millor moment del dia i condicions per la fotografia, i gestiona recursos tan diversos com generadors elèctrics, llums, cables, i mà d'obra. Els gaffers són responsables de saber el color apropiat del gel (revestiment de plàstic) que cal posar als llums o finestres per aconseguir una varietat d'efectes, com transformar el migdia en una posta de sol bonica. Poden recrear el parpellejar de llums en un metro, el moviment de la llum dins d'un avió que cau, o el pas de la nit al dia. El gaffer sol fer informes al director de la fotografia per indicar els detalls tècnics.

OPERADOR DE BOOM

Un operador de micròfon és un ajudant del mesclador/dissenyador de so de la producció. La seva principal responsabilitat és la col·locació del micròfon, generalment utilitzant una perxa (o "pol de peix: fishpole"), que és anomenada girafa i serveix per captar el so de referència, està protegida pel pop stopper (és pelut per evitar el fregament de l'aire i els cops de veus al fer sonar les lletres t, s i p).

La girafa està connectada a l'extrem (anomenat boom mic), permeten sostenir el micròfon tan a prop dels actors o acció com sigui possible sense que el micròfon o boom pole entri en el marc de la càmera. 

DOBLATGES

El doblatge és un procés de postproducció que consisteix en substituir el diàleg original o directe d'una projecte audiovisual per una nova gravació de la banda d'audio (veus). Això es fa amb diverses finalitats, com millorar la locució d'un o diversos actors, corregir problemes en la gravació original del so o oferir els diàlegs en un altre idioma; per tant, la gravació del so directe és només com a referència per fer més fàcil aquest procés. El doblatge en un altre idioma consisteix en dos processos complementaris: la traducció adaptada dels guions originals i el doblatge en si, és a dir, la gravació d'actors de doblatge (o locutors) del nou text en l'idioma al qual s'ha traduït la versió original. També s'utilitza per a donar veu a actors inexistents, com els personatges dels dibuixos animats o per a afegir un narrador en off (una veu d'algú que no apareix filmat).

ESCENÒGRAF

És el creador de l'escenografia com a autor, dissenyador o director del conjunt dels elements visuals d'un espectacle, principalment la posada en escena, incloent disseny de decorats, vestuari, utilleria i il·luminació. i creant la figura de l'escenògraf realitzador. La progressiva complexitat de les produccions ha provocat que les tasques de l'escenògraf s'automatitzin, creant divisions en el reprtiment del treball escenogràfic. Segons el context, pot aparèixer o ser considerat artista o tècnic.

FIGURINISTA 

És el creador i dissenyador del vestuari dels personatges d'un projecte audiovisual. El seu treball és complementari a l'activitat dels escenògrafs i a la dels vestuaristes en el disseny de modes.

També present en el camp de la moda, el figurinista tradicional, presentat com a tècnic superior en modelisme de indumentària, comparteix camp i tasques al costat de dissenyadors, estilistes o sastres.

MAQUILLADOR

És la persona que s'encarrega d'aplicar el maquillatge sobre la cara o altres parts del cos als actors, just abans de que actuïn, és a dir, en el procés de producció. Primer els estudia i després prepara la seva caracterització d'acord al guió i amb les instruccions rebudes del director.

Aplica cosmètics i maquillatge a la cara dels actors per conferir-los l'aparença física del personatge al que representen. Una varietat particular representa el maquillatge d'efectes especials. En aquest cas, el maquillador prepara pròtesis a fi de deformar l'aparença de l'actor. Per a això, utilitza materials com làtex o silicona i dissenya altres articles com perruques o barbes postisses. Sol modificar les dimensions de la cara i altres parts del cos, simulant sang, deformacions, cicatrius o ferides a fi de provocar terror, angoixa o repulsió a l'espectador.