CÀMERA

PARTS DE LA CÀMERA

Cos: 

És un estoig hermètic que no permet el pas de la llum, que conté tots els elements que composen la càmera fotogràfica. És la part que més canvis evolutius ha patit a través del córrer dels anys, i és el que determina la forma o presentació de la mateixa.

Visor òptic:

El visor òptic directe és un tipus de visor independent de l'objectiu, el funcionament està basat en l'ús de diverses lents per tal de produir una imatge de l'escena que està situada davant de la càmera. Els visors òptics estan normalment col·locats per sobre de l'objectiu, i el seu handicap és important. 

Objectiu o lent:

L'objectiu és una de les parts més importants de la càmera fotogràfica. L'objectiu és un sistema òptic que està format per un conjunt de lents que tenen la funció de donar forma a la imatge que va a ser capturada i registrada pel sensor. A les càmeres compactes, l'objectiu no pot ser separat del cos de la mateixa.

La longitud focal (distància focal): s'expressa en mil·límetres i és la distància que determina l'angle de cobertura i també el factor d'ampliació de l'objectiu. 

L'angle de cobertura: és el camp visual abastat per la capacitat de l'objectiu, és a dir l'amplitud de l'escena que es pot projectar en el pla focal. Com més baix sigui la longitud focal de l'objectiu, més gran serà el seu angle de cobertura. Per exemple si un objectiu és de 35 mm, tindrà major angle de cobertura que un altre de 85 mm. Segons l'angle de cobertura dels objectius poden classificar-se en: normals (quan l'angle de cobertura és similar a la visió humana, és a dir al voltant dels 45 °), angulars (tenen un angle major a la visibilitat humana, rondant el camp visual entre els 60 ° i 90 °) i teleobjectius (l'angle de cobertura és menor al normal, habitualment entre 8 ° i 28 °). 

El disparador: 

El disparador és un mecanisme que obre l'obturador exposant-lo a la llum, i acciona el funcionament de la càmera. El disparador permet l'entrada de llum a través de l'objectiu per captar la imatge que va seleccionar l'ull visor. 

El sensor: 

El sensor és la part de la càmera fotogràfica la funció és transformar la imatge òptica que va ser creada per l'objectiu, en una sèrie de senyals de tipus elèctric que donarà lloc a la imatge digital. El sensor està conformat per una matriu de milions de cel·les diminutes anomenades fotositos.

Diafragma:

El diafragma és un dispositiu ubicat a l'interior de l'objectiu, la funció és graduar la intensitat de la llum que li arribarà al sensor. El diafragma està format per un conjunt de petites làmines metàl·liques que es mouen en forma radial per tancar o obrir un orifici que pesa ajustable.

La mida d'obertura del diafragma ha de mesurar-se utilitzant una escala d'obertura relativa, que utilitza una magnitud anomenada nombre f, que permet classificar les diferents obertures. Aquesta escala de nombres f és una escala universal, utilitzada per tots els fabricants d'objectius i càmeres. Com més baix sigui el nombre f, major serà l'obertura del diafragma, és a dir major serà la quantitat de llum que arribi al sensor. 

El f / 1 indica el diafragma més obert i el f / 32 el més tancat. 

Obturador:

L'obturador és un dispositiu la funció ens permet controlar la quantitat de temps que estarà exposat el sensor a l'acció de la llum. En forma semblant al diafragma, l'obturador regula la llum. A diferència del diafragma, l'obturador controla no la intensitat sinó el temps d'exposició a la llum. Actualment el més utilitzat és l'obturador de pla focal, que està ubicat a l'interior del cos de la càmera, exactament davant del sensor.

L'obturador està conformat per dos cortinetes compostes d'un aliatge ultralleugera, i els seus moviments són controlats per la part electrònica de la càmera. Al moment d'accionar el disparador, la primera cortineta es desplaça cap a un altre extrem del sensor per deixar passar la llum (o s'enrotlla). Transcorregut el temps d'exposició, la segona cortineta s'ocupa de cobrir novament la zona (o es desenrotlla). 

La velocitat d'obturació és el temps que el sensor està exposat a l'acció de la llum, velocitat que es mesura en segons (si la velocitat d'obturació és molt lenta) o en fraccions de segons. La velocitat d'obturació és el temps que la llum triga a arribar a la pel·lícula, temps que es mesura en totes les càmeres a través d'un indicador de velocitats. 

Pentaprisma:

Una vegada que la llum ha passat la pantalla d'enfocament, es troba amb un dels reis del sistema reflex, el pentaprisma de miralls. ¿I quina funció té? Doncs bàsicament 2: redireccionar de nou la imatge cap a l'visor i reposicionar verticalment.

Això és degut al fet que la imatge que ens projecta l'objectiu a l'interior del cos aquesta invertida, tant vertical com horitzontalment. El mirall principal s'encarrega de recol·locar verticalment, però encara ens queda fer-ho horitzontalment perquè puguem veure-la correctament a través del visor. 

Pantalla:

La pantalla és la part que permet enfocar i projectar la imatge. Les seves principals característiques són la mida i la resolució. La mida es mesura en polzades i es refereix a les dimensions físiques. Actualment les càmeres proposen models amb pantalles LCD les grandàries són aproximadament de 3 polzades.

La resolució és la que indica la quantitat de píxels que permet mostrar la pantalla, els quals es calculen multiplicant els píxels d'alt pels d'ample. Com més gran sigui la resolució, millor serà la visualització d'imatges a través de la pantalla. Les càmeres rèflex tenen actualment una resolució de pantalla que ronda al voltant del milió de píxels.